Corea del Sud: "La fada i el llenyataire"
No és bó prendre les coses per la força sense tenir en compte
els sentiments dels altres, perquè després pot ser que el mal que
projectes torni a tu com a lliçó. El protagonista del conte ho sap prou
bé, i no vol que li passi el mateix a ningú més. Per això, entra i
llegeix la seva història!
Hi havia una vegada un llenyataire molt amable que vivia a les
muntanyes d'un poble perdut de Corea del Sud. Un dia, un cérvol es va
apropar a ell mentre tallava llenya. El cérvol va demanar a l'home que
l'ocultés dels caçadors. Aquest el va ajudar encantat, i el cérvol va
poder salvar-se. I per això el cérvol, que se sentia en deute amb el
llenyataire, va dir:
- Si vas al bosc que s'amaga en aquella vessant d'allà- va dir mentre assenyalava amb el cap cap al que semblava l'infinit- trobaràs a una bonica fada, doncs les fades es banyen tots els dies en aquests rius. Si agafes la seva túnica, la fada no serà capaç de tornar al cel. Llavors, casa't amb ella. Però atenció, no has de retornar-li la túnica fins que tinguis tres fills amb ella. És sabut per tots que si tens tres fills amb un fada, mai més podrà tornar al cel.- i de sobte el cérvol va desaparèixer d'entre les muntanyes.
Aquella nit, el llenyataire va robar la túnica a la fada. Uns minuts més tard, totes les fades van volar cap al cel excepte una, aquella que havia perdut la seva túnica. El llenyataire li va dir que només li retornaria si tenia tres fills amb ell.
Van tornar al poble, es van casar i van tenir dos fills. Un dia la fada va trencar a plorar, i li va pregar al seu marit que li retornés la seva desgastada túnica. L'home, trist per veure-la plorar, li retornà. Llavors, la fada va tornar cap al cel amb els seus dos fills als braços, i el llenyataire es va quedar estupefacte mentre mirava com s'allunyaven.
Un dia, com l'home trobava a faltar a la seva família, li va explicar la seva història al seu amic el cérvol, i aquest li va dir:
- No et preocupis, pots escalar la muntanya de nou. Darrere del bosc trobaràs un gran cullerot. Ningú ho sap, però si t'hi puges, et portarà cap al cel. Així podràs veure a la teva família.
I així va ser durant quatre dies, fins que el llenyataire li va dir a la seva dona que volia veure a la seva mare. Ella llavors va contestar que podia baixar al poble muntant en el seu cavall alat Pegàs, però que no havia de separar-se ni baixar d'ell. L'endemà, el llenyataire va muntar al cavall i van baixar fins al poble. Allí va trobar a la seva mare, i estava molt feliç. La seva mare, en veure-ho tan esgotat, li va donar un bol de llegums perquè mengés alguna cosa. Per menjar millor, el llenyataire va desmuntar al cavall, i aquest espantat va sortir volant cap al cel sense l'home, que li cridava: “Sisplau, t'ho prego, no te'n vagis! Torna!” Però el cavall mai més va tornar a buscar-lo, ni la seva dona, ni els seus fills.
Quan un dia va parlar amb el seu amic el cérvol, aquest li va dir:
- Amic meu, ets molt amable, però el teu pecat ha estat no valorar el que tens. Has desitjat tenir-ho tot, ho has pres per la força, i després t'has arriscat a perdre-ho. Tot allò que s'aconsegueix per la força i per egoisme, té un final tan trist com aquest.
- Si vas al bosc que s'amaga en aquella vessant d'allà- va dir mentre assenyalava amb el cap cap al que semblava l'infinit- trobaràs a una bonica fada, doncs les fades es banyen tots els dies en aquests rius. Si agafes la seva túnica, la fada no serà capaç de tornar al cel. Llavors, casa't amb ella. Però atenció, no has de retornar-li la túnica fins que tinguis tres fills amb ella. És sabut per tots que si tens tres fills amb un fada, mai més podrà tornar al cel.- i de sobte el cérvol va desaparèixer d'entre les muntanyes.
Aquella nit, el llenyataire va robar la túnica a la fada. Uns minuts més tard, totes les fades van volar cap al cel excepte una, aquella que havia perdut la seva túnica. El llenyataire li va dir que només li retornaria si tenia tres fills amb ell.
Van tornar al poble, es van casar i van tenir dos fills. Un dia la fada va trencar a plorar, i li va pregar al seu marit que li retornés la seva desgastada túnica. L'home, trist per veure-la plorar, li retornà. Llavors, la fada va tornar cap al cel amb els seus dos fills als braços, i el llenyataire es va quedar estupefacte mentre mirava com s'allunyaven.
Un dia, com l'home trobava a faltar a la seva família, li va explicar la seva història al seu amic el cérvol, i aquest li va dir:
- No et preocupis, pots escalar la muntanya de nou. Darrere del bosc trobaràs un gran cullerot. Ningú ho sap, però si t'hi puges, et portarà cap al cel. Així podràs veure a la teva família.
I així va ser durant quatre dies, fins que el llenyataire li va dir a la seva dona que volia veure a la seva mare. Ella llavors va contestar que podia baixar al poble muntant en el seu cavall alat Pegàs, però que no havia de separar-se ni baixar d'ell. L'endemà, el llenyataire va muntar al cavall i van baixar fins al poble. Allí va trobar a la seva mare, i estava molt feliç. La seva mare, en veure-ho tan esgotat, li va donar un bol de llegums perquè mengés alguna cosa. Per menjar millor, el llenyataire va desmuntar al cavall, i aquest espantat va sortir volant cap al cel sense l'home, que li cridava: “Sisplau, t'ho prego, no te'n vagis! Torna!” Però el cavall mai més va tornar a buscar-lo, ni la seva dona, ni els seus fills.
Quan un dia va parlar amb el seu amic el cérvol, aquest li va dir:
- Amic meu, ets molt amable, però el teu pecat ha estat no valorar el que tens. Has desitjat tenir-ho tot, ho has pres per la força, i després t'has arriscat a perdre-ho. Tot allò que s'aconsegueix per la força i per egoisme, té un final tan trist com aquest.
Mongòlia: "Hailibu, el caçador"
¿Vols saber què li va passar al caçador que podia entendre el
llenguatge dels animals? Doncs, aquest conte mongol ens narra les
aventures de Hailibu, el caçador i ens explica perquè va trencar la seva
promesa.
Temps enrere va viure un home anomenat Hailibu, s'ocupava de
la caça i tots li deien "Hailibu, el caçador". Sempre estava disposat a
ajudar els altres, mai gaudia sol de les coses que caçava sinó que les
repartia, per la qual cosa s'havia guanyat el respecte de tot el món. Un
dia que va anar a caçar a la profunditat de la muntanya, va veure entre
l'espessor del bosc una serp blanca que dormia enrotllada sota un
arbre. L'home va donar una volta per no despertar-la. Inesperadament,
una grua gris va atrapar a la serp amb les seves urpes i va tornar a
emprendre vol. La serp es va despertar cridant: socors!, ¡Socors!
Hailibu va apuntar amb el seu arc a la grua que anava pujant cap al cim
de la muntanya. L'au va perdre a la serp i va fugir.
- Pobre petita, ves ràpid a buscar als teus pares. - Li va dir el caçador el rèptil.
Aquest va assentir amb el cap, va expressar les gràcies i es va
perdre entre els arbustos mentre Hailibu recollia el seu arc i les
fletxes per tornar a casa. Al dia següent, quan Hailibu passava
justament pel mateix lloc, diverses serps que envoltaven a la serp
blanca van sortir a rebre'l. Sorprès, estava pensant en fer una volta
quan la serp blanca li va dir:
- Com estàs, salvador meu? Potser no em coneixes, jo sóc la filla del
rei drac. Ahir em vas salvar la vida i avui els meus pares m'han ordenat
que t'acompanyi a casa, on et donaran les gràcies en nom meu. Quan
arribis allà - va continuar - no acceptis res del que t'ofereixin els
meus pares i demana la pedra de jade que el meu pare porta a la boca. Si
et poses la pedra a la boca podràs entendre tots els idiomes dels
animals que hi ha al món. No obstant això, el que escoltis no ho podràs
explicar a ningú. La persona que expliqui els nostres secrets es
convertirà en una pedra.
Hailibu va assentir, seguint la serp fins a la profunditat de la vall on feia molt fred. Quan van arribar prop d'una cova la serp va dir:
- Els meus pares no et poden convidar a entrar a casa, et rebran aquí.
I just quan estava explicant això el vell drac va aparèixer i li va dir amb amabilitat:
- Has salvat la meva estimada filla i t'ho agraeixo sincerament. En
aquesta cova es guarden molts tresors, pots quedar-te el que més
desitgis.
I dit això va obrir la porta perquè Hailibu pogués entrar, el caçador
va veure que la cova estava plena de tresors. Tot i això, Hailibu no va
demanar cap tresor.
- ¿No t'agraden cap d'aquests tresors? - Va preguntar el vell drac.
- Encara que són molt bonics només es poden utilitzar com adorns però no tenen utilitat per a mi que sóc un caçador. Si el rei drac desitja realment deixar-me alguna cosa com a record li prego que em lliuri aquest jade que té a la seva boca.
El rei drac es va quedar pensant un moment, no li quedava més remei
que escopir la pedra que tenia a la boca i donar-la a Hailibu.Després
que el caçador es va acomiadar sortint amb la pedra en el seu poder la
serp blanca el va seguir i li va recomanar repetides vegades:
- Amb aquesta pedra podràs entendre la llengua dels animals. Però no pots explicar res del què saps a ningú. Si ho fas et trobaràs en perill. No t'oblidis d'això per res del món.
Des de llavors Hailibu aconseguia caçar molt fàcilment. Podia entendre el llenguatge dels ocells i les bèsties i d'aquesta manera saber quins animals hi havia a l'altre costat de la gran muntanya. Així van passar molts anys fins que un dia va escoltar que uns ocells deien:
- Anem aviat a un altre lloc. Demà s’esfondrarà la muntanya i l'aigua ho inundarà tot. Qui sap quants animals moriran!
Hailibu es va quedar molt preocupat; sense ànim ja per caçar, va tornar immediatament i va anunciar a tothom:
- Anem-nos-en a un altre lloc! Aquí ja no s’hi pot viure més.
Els altres es van quedar molt estranyats. Alguns creien que allò era impossible, altres, que Hailibu s'havia tornat boig.
- ¿Per què ningú em creu? - Va preguntar Hailibu plorant.
- Tu mai ens has mentit – van opinar uns ancians - i això ho sabem tots. Però ara dius que aquí ja no es pot viure més. En què et bases? Et preguem que parlis clar.
Hailibu va pensar: "S'aproxima la catàstrofe, com puc pensar en mi
mateix i permetre que tots pateixin la desgràcia? Prefereixo
sacrificar-me per salvar els altres”.Hailibu va relatar com havia
obtingut la pedra de jade, de quina manera la utilitzava per caçar, la
manera com s'havia assabentat de la catàstrofe i finalment el perquè no
podia explicar als altres el que escoltava dels animals. Al mateix temps
que parlava Hailibu s'anava transformant i poc a poc es va anar fent
pedra. Tan aviat com la gent va veure allò es va afanyar a
traslladar-se. Llavors els núvols van formar un espès mantell i va
començar a caure una torrencial pluja. A la matinada següent es va
sentir enmig dels trons un estrèpit que va fer tremolar la terra i la
muntanya es va ensorrar mentre l'aigua fluïa a borbollons.
- Si Hailibu no s'hagués sacrificat per nosaltres ja hauríem mort ofegats! - Va exclamar el poble emocionat.
Més tard, van buscar la pedra en què s'havia convertit Hailibu i la van col·locar al cim de la muntanya, perquè els fills i els néts i els néts dels néts recordessin l'heroi Hailibu que va sacrificar la seva vida per salvar a tothom. I diuen que avui en dia hi ha un lloc que es diu "La pedra Hailibu".
Afganistà: "Imatge i caràcter"
Si ens refiem massa dels consells dels altres, podem caure en errors difícils de reparar. Viu la teva vida!
Fa molts segles un rei anomenat Yunán va sofrir una greu malaltia que li va desfigurar el rostre. Molts metges van intentar guarir-lo, però cap va ser capaç.
Fins que va arribar un metge anomenat Ruyán, una espècie de cirurgià plàstic de l'època, i li va proposar al monarca el següent: "Jugarà un partit de pilota ajudat per un pal, després cremarà la pilota i el pal en el foc i es ficarà al llit amb un sac de cigrons damunt del ventre". Com estava desesperat, el rei va seguir les instruccions del metge al peu de la lletra. I al matí següent -oh, miracle- el seu rostre estava perfecte.
Però aquest rei, que era bó encara que feble de caràcter, en comptes de recompensar al metge, el va treure del seu regne perquè el seu malvat conseller li va dir que Ruyán s'apoderaria del tron amb arts de bruixeria. El metge, entristit, abans de marxar-se li va donar al rei un llibre amb tots els seus remeis. Yunán, desitjós de conèixer els secrets de la medicina, es va posar a estudiar-lo de seguida. Però el llibre era tan pesat, costava tant passar la fulles que? el rei va caure fulminat per aquest pesat exercici. El metge va tenir notícia de la mort del monarca i va pensar: "Un exercici li va donar la salut i un altre li va treure la vida".
Fins que va arribar un metge anomenat Ruyán, una espècie de cirurgià plàstic de l'època, i li va proposar al monarca el següent: "Jugarà un partit de pilota ajudat per un pal, després cremarà la pilota i el pal en el foc i es ficarà al llit amb un sac de cigrons damunt del ventre". Com estava desesperat, el rei va seguir les instruccions del metge al peu de la lletra. I al matí següent -oh, miracle- el seu rostre estava perfecte.
Però aquest rei, que era bó encara que feble de caràcter, en comptes de recompensar al metge, el va treure del seu regne perquè el seu malvat conseller li va dir que Ruyán s'apoderaria del tron amb arts de bruixeria. El metge, entristit, abans de marxar-se li va donar al rei un llibre amb tots els seus remeis. Yunán, desitjós de conèixer els secrets de la medicina, es va posar a estudiar-lo de seguida. Però el llibre era tan pesat, costava tant passar la fulles que? el rei va caure fulminat per aquest pesat exercici. El metge va tenir notícia de la mort del monarca i va pensar: "Un exercici li va donar la salut i un altre li va treure la vida".
Vietnam: " La fàbrica d'or"
Com s'ha de convertir el borrissol del bananer en or? Doncs Nai Ha ho va aconseguir Vols saber com ho va fer?
Vet aquí una vegada, hi havia un home anomenat Nai Ha vivia
en un petit llogaret prop del va riure Mekong i estimava l'or mes que
qualsevol altra cosa en el món. Tant li agradava l'or que consumia tot
el seu temps a descobrir com convertir les coses en or. A poc a poc, es
va anar fent més pobre perquè tot els seus diners ho utilitzava per a
experimentar, i així va arribar un dia que Nai Ha no va poder mantenir a
la seva família.
La seva esposa, atabalada pel problema de Nai Ha, va demanar ajuda al seu pare, a veure si aquest li podia llevar els ocells del cap a Nai Ha.
Així, al cap d'uns dies Nai Ha va ser convidat pel seu sogre a dinar. Mentre menjaven el sogre de Nai Ha li va dir:
-Ja, ja, ja! Ja m'ha dit la meva filla que la teva també et dediques a l'art màgic de l'obtenció d'or. Com ets el marit de la meva benvolguda filla et diré un secret - el sogre va mirar als costats i sota molt la veu - tinc la fórmula per a obtenir or.
Nai Ha, molt content i nerviós, li va preguntar al sogre quin era el secret.
-Només necessito una cosa per a engegar la fórmula però necessito la teva ajuda!
-Clar que t'ajudaré! Només digues-me que vols que faci.
- El que necessitem són tres quilos d'aquell borrissol que creix sota les fulles del bananer. Atenció: les fulles de les que agafaràs el borrissol han de ser dels bananers que tu mateix has plantat i conreat en els teus camps. Quan hagis recollit bastant borrissol, porta-me-la, junts farem l'or.
Quan va arribar a casa, Nai Ha li va contar el pacte que havia fet amb el seu sogre i a l'endemà la família ja estava plantant els bananers.
Amb el temps les plantes van créixer, i amb molt de compte Nai Ha treia de cada fulla el lleuger borrissol. Estava tan concentrat en el projecte que ni s'adonava que l'esposa i els fills recollien les bananes i cada dia els duien a vendre al mercat del llogaret.
Després de tres anys d'intens treball, Nai Ha havia recollit poc més de mig quilo de borrissol: un treball fatigós, però Nai Ha només pensava en el pacte amb el seu sogre i els 3 quilos de borrissol de bananer.
Al cap de molts anys, Nai Ha va aconseguir recollir 3 quilos del blanc borrissol que li havia demanat el sogre. El va posar en un cistell i li va donar a l'ancià.
-Què bé! Vas seguir les meves indicacions i has treballat molt- va dir el sogre.- Només queda convertir-los en or. Obre la porta del fons.
Nai Ha es va precipitar cap a la porta i quedo com paralitzat quan va veure els trossets d'or que havia a la taula. Al voltant de la taula, somreien asseguts l'esposa i els fills de Nai Ha.
-Aquest és el qual hem guanyat venent les nostres bones bananes en aquests 10 anys va dir amablement l'esposa de Nai Ha.
-Nai Ha, ets un home ric de debò - va dir el seu sogre - Així és com es converteixen les coses en or i durant tots aquests anys ho has fet gairebé sense adonar-te. Ara has de seguir fent-lo.
I així va ser, Nai Ha va seguir el consell del seu sogre i va treballar juntament amb la seva família per a aconseguir viure honradament de les bananes.
La seva esposa, atabalada pel problema de Nai Ha, va demanar ajuda al seu pare, a veure si aquest li podia llevar els ocells del cap a Nai Ha.
Així, al cap d'uns dies Nai Ha va ser convidat pel seu sogre a dinar. Mentre menjaven el sogre de Nai Ha li va dir:
-Ja, ja, ja! Ja m'ha dit la meva filla que la teva també et dediques a l'art màgic de l'obtenció d'or. Com ets el marit de la meva benvolguda filla et diré un secret - el sogre va mirar als costats i sota molt la veu - tinc la fórmula per a obtenir or.
Nai Ha, molt content i nerviós, li va preguntar al sogre quin era el secret.
-Només necessito una cosa per a engegar la fórmula però necessito la teva ajuda!
-Clar que t'ajudaré! Només digues-me que vols que faci.
- El que necessitem són tres quilos d'aquell borrissol que creix sota les fulles del bananer. Atenció: les fulles de les que agafaràs el borrissol han de ser dels bananers que tu mateix has plantat i conreat en els teus camps. Quan hagis recollit bastant borrissol, porta-me-la, junts farem l'or.
Quan va arribar a casa, Nai Ha li va contar el pacte que havia fet amb el seu sogre i a l'endemà la família ja estava plantant els bananers.
Amb el temps les plantes van créixer, i amb molt de compte Nai Ha treia de cada fulla el lleuger borrissol. Estava tan concentrat en el projecte que ni s'adonava que l'esposa i els fills recollien les bananes i cada dia els duien a vendre al mercat del llogaret.
Després de tres anys d'intens treball, Nai Ha havia recollit poc més de mig quilo de borrissol: un treball fatigós, però Nai Ha només pensava en el pacte amb el seu sogre i els 3 quilos de borrissol de bananer.
Al cap de molts anys, Nai Ha va aconseguir recollir 3 quilos del blanc borrissol que li havia demanat el sogre. El va posar en un cistell i li va donar a l'ancià.
-Què bé! Vas seguir les meves indicacions i has treballat molt- va dir el sogre.- Només queda convertir-los en or. Obre la porta del fons.
Nai Ha es va precipitar cap a la porta i quedo com paralitzat quan va veure els trossets d'or que havia a la taula. Al voltant de la taula, somreien asseguts l'esposa i els fills de Nai Ha.
-Aquest és el qual hem guanyat venent les nostres bones bananes en aquests 10 anys va dir amablement l'esposa de Nai Ha.
-Nai Ha, ets un home ric de debò - va dir el seu sogre - Així és com es converteixen les coses en or i durant tots aquests anys ho has fet gairebé sense adonar-te. Ara has de seguir fent-lo.
I així va ser, Nai Ha va seguir el consell del seu sogre i va treballar juntament amb la seva família per a aconseguir viure honradament de les bananes.
